Inici > Articles > Opinió > Opinió

Articles

Opinió

Maras i bandes: prevenció o repressió?
Projecte Ñetas
[25/03/2011]

[Farid Benavides]

En els últims dies s'ha tornat a parlar amb insistència de la presència de bandes juvenils i de maras a l'Estat espanyol i, particularment, a Catalunya. A Madrid, la darrera setmana de febrer, s'informava de la condemna a quatre anys de presó del líder dels Latin Kings d'aquesta ciutat. L'Audiència l'ha condemnat per un delicte d'associació il·lícita en el grau de dirigent i ha ordenat la dissolució de la «banda».

En la informació publicada pel diari El País del dia 23 de febrer s'anotava que en aquesta ciutat els Latin Kings són considerats una organització il·lícita. En canvi, a la ciutat de Barcelona s'ha donat un procés diferent del de Madrid. En lloc de recórrer a la repressió de les colles, l'Ajuntament de Barcelona ha optat per una política en què es reconeix la banda com una organització juvenil i es treballa amb els i les joves per a eliminar la violència. Aquesta aproximació a les bandes, en especial als Latin Kings, es caracteritza per prendre com a punt de partida el coneixement previ de la realitat de les bandes i per destacar la necessitat de les polítiques de prevenció. A la ciutat de Quito, a l'Equador, es va adoptar una perspectiva molt similar amb resultats força positius. Es pot sostenir que l'experiència d'aquestes dues ciutats mostra la importància de la prevenció sobre la repressió i, sobretot, la seva efectivitat.

En dies passats a la televisió espanyola es van presentar alguns incidents entre les anomenades «bandes llatines», entre les quals hi ha la Mara 18. El juny de 2010 es parlava també de la presència de les «maras centreamericanes», sense cap mena de distinció, a l'àrea de Barcelona. El coneixement de les anomenades «bandes llatines» que es té a l'Estat espanyol i a Catalunya és escàs. Llevat dels estudis de Carles Feixa, de la Universitat de Lleida, i les tesis doctorals de Mauro Cerbino, de la Universitat Rovira i Virgili, i de Lean Kazyrytski, de la Universitat de Girona, s'han fet poques anàlisis sobre les «bandes llatines» a Catalunya. La limitació és més gran si veiem que aquests estudis es concentren en els Latin Kings i que ens ofereixen molt poc per a comprendre la història i l'organització d'altres bandes juvenils. El nostre coneixement de les maras centreamericanes a Catalunya és nul. Desconeixem les seves trajectòries migratòries, els seus orígens, els territoris en què viuen, la seva configuració racial, de gènere, de classe o de franja d'edat, etc. És important desenvolupar una recerca per a conèixer de més a prop el fenomen. De moment, només podem recórrer als estudis i a les investigacions que donen compte de la seva història i de la seva trajectòria a l'Amèrica Central. 

La reacció dels governs centreamericans davant el fenomen ha estat repressiva, amb polítiques que incrementen la situació d'exclusió social i econòmica de la joventut i que no contribueixen a solucionar el problema, sinó a agreujar-lo. Però, a Quito i a Barcelona es van desenvolupar polítiques similars a causa dels nexes que es van establir entre els qui formulaven les polítiques i les colles. En tot cas, cal destacar que l'Ajuntament no es va basar en la informació proporcionada pels mitjans de comunicació, sinó que va partir de la base de la importància d'un coneixement precís del problema per a, després sí, passar a la formulació de polítiques públiques. A les dues ciutats es reconeix la necessitat de desenvolupar polítiques integrals de joventut. Això condueix a admetre que el problema és constituït per la violència i per la criminalitat i no per les bandes com a tal, i a comprendre que qualsevol política de seguretat ciutadana que es faci implica crear entorns favorables perquè tothom pugui exercir els seus drets. També implica transformar les relacions patriarcals que es donen en la societat i que la banda reprodueix. El reconeixement dels i de les joves com a subjectes polítics i com a homo ludens (subjectes de joc) és part del procés d'inclusió social. És un procés que va més enllà i que culmina amb la construcció de ciutadans i ciutadanes que gaudeixen plenament dels seus drets.
 

Farid Benavides, membre i investigador del CREC

Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.